Diuen que som forts, diuen que som fluixos, diuen que estem bojos, diuen que no podrem o potser si. Jo no ho sé sincerament. El que se segur es que lluitarem, mai acabarem de cridar, d'escoltar, de participar. Mai deixarem de pensar en el que volem, i el que volem ho sabem.
Això es el principi d'una gran revolució.
- Coke! Passa'm la sal! - Diu l'Alba des de l'altre costat de la taula.
- No se on és! - contesta.
- Si home si, sota les mantes, on hi tenim el pa! Ho veus?
- Ajuda'm a penjar això, no hi arribo.
- Què hi fica en aquesta cartell? - pregunta un ciutadà tot curiós.
- "NO ENS DEIXEU SOLS" hi fica - diu el noi de les rastes.
- Al garrotín, al garrotan mira mira mira quina cançó estem cantant! (8)
- El miquel canta al seu rotllo mentre els altres pensem una altra cançó per cantar, ningú en sap cap.
- (I el guitarrista més animat ens sorprèn tocant qualsevol acord)
- (- SI US PLAU ELS PORTAVEUS DE CADA COMISSIÓ QUE VINGUI CAP AQUÍ, GRÀCIES! - diu el moderador pel micròfon.)
- En Roger avisa a la Carme que ha d'anar cap al mig de la plaça a parlar amb el moderador mentre els altres es queixen del mal d'esquena. - Si es que dormir al terra comporta el que comporta! - diu l'Iris bromejant.
Això només es un petit exemple del bon ambient que hi ha entre nosaltres, i cada hora que passa augmenta, cada cop que recordem el que ens uneix ens sorprenem a nosaltres mateixos, alhora sentint-nos orgullosos de tots i de la nostra ciutat, de la nostra gent.
GUANYAREM, ho sé!
SIR ( She is rare )
No comments:
Post a Comment